martes, 1 de abril de 2014

PLUJA ÀCIDA

La pluja àcida és el fenomen consistent en una pluja que cau amb uns nivells de pH inferiors als normals. Es deu principalment a la barreja de l'aigua amb els productes moleculars del sofre i del nitrogen que s'ocasionen en la combustió, com per exemple òxid nitrós NO2, òxid nítric NO3 o diòxid de sofre SO2 que en combinar-se amb l'aigua generen àcid nitrós HNO2, àcid nítric HNO3, i àcid sulfúric H2SO4.
La pluja no contaminada normalment presenta un pH lleugerament àcid d'aproximadament 5.65. Això és degut a la presència del CO2 atmosfèric, tot i que la pluja no contaminada conté altres substàncies químiques.

La pluja àcida llarg de la història de la terra havia ocorregut molts cops de manera espontània a causa de les erupcions volcàniques però que s'han vist accelerades i sovintegen d'ençà que l'era industrial ha dut a terme una crema en massa dels recursos de matèria orgànica del planeta. Aquests gasos són emesos per fàbriques, centrals elèctriques o vehicles que cremen carbó o productes derivats del petroli.
Des de la Revolució Industrial han augmentat les emissions de diòxid de sofre i òxids de nitrogen a l'atmosfera.



EFECTES:
CORROSIÓ:
corrosió en estructures metàl·liques com ponts o erosions en construccions de pedra. També crema les fulles de la vegetació i per això afecta bàsicament als ecosistemes vegetals, com per exemple els boscos, tot i que pot arribar a afectar també llacs i embassaments acidificant-los.
 Les zones del món més afectades per la pluja àcida són la part oriental de Nord-amèrica i Europa Central. Aquestes zones coincideixen amb països "súper" industrialitzats. El Japó també és una de les zones amb un alt nivell de contaminació per pluja àcida.
 Els causants de la pluja acida són el diòxid de sofre  i els òxids de nitrogen que es generen amb la combustió dels combustibles fòssils, i que en combinació amb la humitat i l'aigua de la pluja produeixen microgotes d'àcid sulfúric  i àcid nítric  que cremen les fulles de la vegetació i per això afecta bàsicament els ecosistemes vegetals, com per exemple els boscos